Com tot a la vida, qüestió de contrastos

Quan Garcia Fuster, l’àrbitre del Sants-Martinenc, ha xiulat el final del partit, tot just ha començat el joc de contrastos.

Si els jugadors del conjunt santsenc han celebrat, alegres, la crucial victòria, els del Guinardó han marxat del Camp de l’Energia amb les cares de tristesa amarga de qui se sap mort en vida. Mentre els locals segueixen pugnant per mantenir la categoria, els Martinenc ja ha descendit virtualment a Primera Catalana.

D’altra banda, si l’equip verd-i-blanc s’ha apropat orgullós a saludar al centenar d’aficionats que s’havien donat cita al temple del Sants, després d’haver guanyat el derbi barceloní de la jornada, els diables vermells gairebé ni han tingut valor d’acomiadar la desena d’aficionats que els han donat suport durant el matx. El Martinenc pateix cada setmana un sotrac, tot i desplegar un joc decent, la tendre manera de defensar els condemna.

Tanmateix, els escassos aficionats dels visitants, no han deixat escapar l’oportunitat de passar un migdia de diumenge al sol animant al seu equip i, fent d’or al responsable del bar del Camp de l’Energia, que es va fer un fart de posar cerveses, sense importar el devenir d’aquest a la categoria.

Canviant de perspectiva, si Tito Lossio, l’entrenador del Sants, s’ha mostrat tranquil, com sempre, i encoratjat per afrontar la recta final de la temporada, després d’aquesta important victòria, Manel Moya, el tècnic del Martinenc, no ha trobat motius per seguir lluitant durant el darrer mes de competició, més enllà de salvaguardar l’orgull de l’afició i de la samarreta vermella. Si els jugadors són un reflex del entrenador, com diu el tòpic, avui ha estat una evidència.

Tanmateix, només han escapat del tòpic les aficions d’ambdós conjunts, que han mostrat les seves millors versions, amb valors i respecte i, han dignificat un derbi barceloní de llarga tradició que l’any passat va caure del cantó visitant.

Alhora, el joc de contrastos, alterat per les dues aficions agermanades, ha seguit amb la signatura de l’acta del partit. Si el delegat de camp del Martinenc ha passat de manera fugaç abans de marxar, per no evidenciar el malestar de l’equip per la situació a la classificació i evitar queixes a l’àrbitre –el Sants ha guanyat amb un penal dubtós-, el seu homòleg santsenc no podia amagar la cara de felicitat per estar una passa més aprop de l’objectiu últim de la temporada.

En resum, Sants i Martinenc han deixat clar, des que Garcia Fuster ha assenyalat el final del derbi, que es pot estar molt aprop i molt lluny alhora. Tot es qüestió de perspectives. Disset punts separen a a l’equip de Sants de l’equip del Guinardó. Uns gairebé salvats del descens, els altres gairebé matemàticament descendits a Primera Catalana. Uns feliços, els altres tristos. Uns envalentits, els altres resignats. Com tot a la vida, qüestió de contrastos.