El futbol: un joc a vida o mort
- Marc Marín
- 24 may 2019
- 10 Min. de lectura
La vida a vegades planteja vicissituds, com quan et demanen que escullis entre pare o mare i no saps qui triar. El diumenge 19 de maig, la #SegonaDivisióB abaixa el teló després de 38 jornades.
Cada any, quan l’última jornada arriba, gairebé tots els equips tenen en joc complir els seus objectius, i aquest any no és una excepció. Al Nou Municipal de Cornellà, la Unió Esportiva Cornellà i el Club Deportivo Teruel s’hi juguen el tot o el res.
Una autèntica final
Els locals, volen seguir fent història i classificar-se pel playoff d’ascens a Segona Divisió, aconseguint la possibilitat de pujar al futbol professional. Aquesta classificació per la promoció d’ascens seria la segona consecutiva i la segona en tota la història del Cornellà, un club que està vivint la millor època de la seva història. D’altra banda, el Teruel aspira a mantenir la categoria un any després d’haver pujat de #TerceraDivisió i seguir estant al límit que separa el futbol professional del futbol regional.
Les aficions d’ambdós equips eren ben conscients de la trascendència esportiva del partit. L’afició aragonesa, dues hores abans del partit, va rebre els jugadors amb bengales i càntics de suport. Mentre això passava als voltants del Nou Municipal, a la gespa, els jugadors locals sortien a estirar les cames mentre veien els últims minuts d’un partit de les categories inferiors del Cornellà. Mentre uns arribaven al camp sentint l’escalfor dels seus i la pressió de no poder fallar, els altres, tranquil·lament, passejaven sobre la banda del seu estadi, exempts de qualsevol contacte amb l’exterior.
El context del partit era el següent: el Cornellà havia estat gairebé tota la temporada ocupant la quarta posició, que dóna accés al playoff d’ascens a #SegonaDivisió. Tot i això, una inoportuna derrota a casa contra l’Espanyol B, a falta de dues jornades pel final de la competició, va fer que els cornellanencs perdéssin la quarta plaça en favor del filial perico. La jornada següent a la desfeta, el Cornellà va guanyar al complicat camp de l’Ebro i així, mantenia esperances fins a la darrera jornada. Per acabar la temporada quarts, el Cornellà havia de guanyar el Teruel i esperar que l’Espanyol B no s’endugués els tres punts de casa del Valencia Mestalla. Per tant, l’equip verd no depenia d’ell mateix per assolir el seu objectiu.
D’altra banda, el Teruel tot just sumava la seva vuitena temporada a la categoria de bronze i la primera des del 2013. El pressupost i el nivell esportiu han fet que des del primer moment, els aragonesos es veiessin abocats a la lluita per evitar el descens. Després d’anar alternant etapes en posicions de descens i posició de playoff per la permanència, tot remuntant després d’una pèssima primera volta de competició, el Teruel va arribar al darrer partit just després de perdre a casa contra l’Olot a la penúltima jornada (1-4). El conjunt aragonès, per mantenir la categoria, havia de guanyar i esperar resultats dels altres partits amb equips implicats en la lluita per evitar el descens, com eren el Castellón-Barça B, l’Olot-Sabadell, Valencia Mestalla - Espanyol B o Alcoyano-Conquense.
Tot i la complicada situació, els aficionats del conjunt aragonès arribaven a Cornellà amb optimisme. Així ho demostrava l'Antonio, amb qui vam parlar minuts abans del partit.
- ¿Cómo de importante es el partido de hoy?
Para el Teruel es la vida. No podemos bajar a Tercera División.
- ¿Uno de los más importantes en los últimos años?
Es el partido más importante de nuestra historia. ¡Vamos a Ganar!
_____________________
Es el partido más importante de nuestra historia
_____________________
A continuació, es poden veure les declaracions de l'aficionat del Teruel:
A l'altra banda de la tribuna principal, els aficionats de la UE Cornellà també estaven preparats per deixar-se l'alè animant als verds. Un d'ells era l'Antonio, un home que viu a la ciutat des de fa més de trenta anys.
- ¿Es el partido más importante del equipo en los últimos años?
Sí, la Copa del Rey ya la tenemos asegurada, ahora lo que nos hace falta es el 'playoff'. No vamos a subir a Segunda División porque no tenemos un campo en condiciones pero sería un regalo para toda la ciudad.
- ¿Hasta qué punto podría ayudar a la ciudad el ascenso a Segunda División?
En primer lugar, económicamente saldríamos muy beneficiados, y luego, viajaríamos a otros sitios. Te pueden tocar equipos muy importantes. El año pasado, por ejemplo, nos enfrentamos al Sporting de Gijón pero, desgraciadamente, nos eliminó...
-¿ Ve posible la clasificación para el 'playoff'?
Creo que el Cornellà no debe tener ningún problema para ganar al Teruel, pero está claro que dependemos de que el Espanyol B no consiga ganar en casa del Valencia Mestalla, que también se juega mucho. ¡Lo veo posible!
_____________________
El Cornellà no debe tener ningún problema para ganar al Teruel
_____________________
Entre les dues aficions es respirava, doncs, optimisme tot i la situació més que complicada del Teruel, d'una banda, i confiança tant en el Cornellà com en que es complís la condició de la que depenia el conjunt verd: que l'Espanyol B no guanyés a Mestalla. D'aquesta manera s'arribava a un partit de cara o creu.
La cara pel Cornellà
El conjunt verd s'ha emportat el partit per dos gols a zero. Aquest resultat sumat a l'empat entre l'Espanyol B i el València Mestalla ha permés a l'equip català assolir l’última plaça pel playoff d’ascens a Segona Divisió per segon any consecutiu, deixant fora al conjunt periquito. D'altra banda, el Teruel torna a Tercera un any després del seu ascens a Segona B.
El partit ha començat amb molt poques ocasions i moltes imprecisions per part de tots dos equips. La iniciativa, però, l’ha tinguda sempre l’equip local. Poc abans del minut 30 de partit, s'escoltaven els primers murmuris a la graderia del Nou Municipal: havia marcat l’Espanyol B.
Amb l’empat a Cornellà i la momentània derrota del filial blanquiblau s’arribava al descans. Els aficionats del Cornellà veien com les possibilitats de playoff s’esfumaven, com també ho feien els aficionats del Teruel amb la salvació, ja que l'equip vermell estava obligat a guanyar.
Però la segona part ha estat molt diferent. L’equip local ha sortit al camp amb l'ambició que no havia tingut al primer temps, atacant i buscant la victòria. No ha estat fins al minut 60 quan el juvenil Abde ha aconseguit rematar a porteria una centrada des de la banda esquerra.
Amb el seu equip ja per davant al marcador, a l’afició del Cornellà se l'ha vist més pendent dels resultats de la jornada al mòbil que del partit, mentre que el seguidors del Teruel definitivament han abaixat els braços i han deixart de protagonitzar els ja pocs càntics que s'havien escoltat a la primera part. Per acabar de tancar el partit, ha arribat el gol de la tranquil·litat, obra Leo Ramírez des del punt de penal. Gol que podeu veure tot seguit:
El gran moment d’alegria al Nou Municipal no ha estat amb cap dels dos gols del seu equip, i això era bona senyal pels cornellanencs. L’Espanyol B havia encaixat el gol de l'empat a falta de deu minuts pel final. La situació, si més no, ha estat ben curiosa, ja que en el moment en què els primers aficionats del Cornellà s'han aixecat de cop per celebrar el gol del València Mestalla el joc es trobava parat al Nou Municipal.
Als pocs segons dels primers crits d'alegria, la bogeria s'ha apoderat de la graderia: uns abraçant-se, d'altres pujant a la part superior per estar més aïllats i escoltar per la ràdio únicament allò que passava a València, la grada d’animació cantant com mai... El Cornellà tenia molt aprop allò que al descans semblava tan lluny.
El Teruel ha mort dempeus al partit i ha buscat la remuntada fins l'últim moment. No obstant, les seves aspiracions s'han vist minvades del tot quan dos dels seus jugadors, Conesa i Diego, han e expulsats, aquest últim per una agressió amb el cap que a molts ha recordat a l’acció de Zidane a Materazzi al Mundial de 2006.
Després de la primera alegria amb l’empat final del València Mestalla contra l’Espanyol, que feia que el Cornellà depengués d’ell mateix per estar als ‘playoffs’, l’afició local ha embogit encara més amb el final del partit del seu equip, que ha certificat la presència del Cornellà a la lluita per estar a segona la propera temporada. Jugadors i tècnics s'han abraçat i s'han dirigit al mig del camp, on es s'han trobar amb els seus companys i pocs segons després amb una multitud d’aficionats que han baixat de la graderia a la gespa per acabar saltant tots junts. S'ha pogut observar una gran confiança entre els jugadors del Cornellà i molts dels seus aficionats, ja que les fotografies, les abraçades i les converses han estat constants durant el moment de la celebració.
Un sentiment radicalment contrari, com és lògic, al dels jugadors del Teruel. Amb el xiulet final, molts d’ells s'han quedat asseguts o fins i tot tombats a la gespa, conscients d’ho important que era pel club salvar la categoria. Tot i la gran tristesa del moment, els jugadors de l’equip aragonès s'han dirigit al sector on es trobava la seva afició, que havia fet l’esforç de recórrer més de 400km per carretera. Una afició que ha respondre amb als aplaudiments d’agraïment dels jugadors del Teruel amb càntics i abraçades als propis jugadors. En aquest cas, també ha estat evident l’alt nivell de confiança entre equip i afició, ja que varis jugadors han buscat i trobat el consol no només en la resta de companys, sinó també en alguns aficionats i les parelles.
La festa del Cornellà, però, ha continuat també a la graderia, on els aficionats s’abraçaven, parlaven per telèfon per probablement fer saber la gran notícia o aprofitaven per anar a buscar una cervesa més al bar del camp. Un d’ells, el Jordi, ens ha explicar ho important que era pel club tornar als ‘playoffs’ i, sobretot, el canvi que suposaria aconseguir l’ascens a Segona.
- Què significa tornar als 'playoffs'?
Jo crec que amb independència del que fem al Playoff ja ha estat un èxit classificar-se. El Cornellà té un dels pressupostos més baixos de la categoria i tornar-se a classificar és un èxit. El que vingui després serà una festa i si pugem a 2ª Divisió A serà un miracle però només amb el que ha passat avui ja es pot calificar d’èxit tota la temporada sencera.
______________________
Si pugem a Segona Divisió serà un miracle
______________________
- És un dels moments més feliços de la historia de la UE Cornellà?
Sí, per sort no és la primera vegada, ja ho hem repetit. Salvar la categoria també és una emoció molt gran però avui, a més de rebot, amb el València guanyant, ha estat una passada.
- És l'any que veieu més aprop pujar a Segona A?
Bueno, sempre és difícil, al final el Cornellà sempre es classifica justet. Evidentment competirem amb equips amb molta més tradició, experiència, pressupost i qualitat però bueno, jugant aquí a casa, i amb aquesta afició, jo crec que ja tenim molt guanyat.
- Fins a quin punt podria ser important per tots vosaltres i per la ciutat en general assolir aquest ascens a 2ª Divisió A?
Si el Cornellà puja a 2ª Divisió A és com el gran salt, un canvi. Segurament no podríem jugar en aquest camp, s’haurien de canviar moltes coses del club, hauria de professionalitzar-se molt. Pujar a un futbol de 2ª Divisió A és estar a l’elit i això és un salt molt gran, però això és un somni que encara queda molt lluny. Ara s’ha d’anar a 'playoffs', jugar amb ganes i disfrutar.
Podeu veure les declaracions completes al següent vídeo:
L’altra cara de la moneda era l’afició del Teruel, a la que se l'ha vist totalment enfonsada. Algunes persones, fins i tot, ploraven. Una d’elles, la Ángela, que és aficionada de tota la vida de l’equip de la seva ciutat, s'ha mostrat abatuda amb el retorn a Tercera del Teruel: “L’ascens a Segona B que vam aconseguir la temporada passada ens va omplir d’il·lusió. Portàvem ja bastants anys intentant sortir de Tercera, i tornar-hi és un cop molt dur.” L’aficionada del Teruel ha mostrat també la seva preocupació pel que fa a les conseqüències econòmiques que pot provocar el descens per l’equip aragonès, ja que ara “el club haurà de tornar a lluitar per no entrar en la dinàmica de problemes econòmics que va patir fa anys”.
Després del partit, tots dos tècnics han comparegut a sala de premsa per oferir les seves visions del que ha estat el partit i, sobre tot, del que suposa aquest resultat pel futur del Cornellà i el Teruel. Daniel Aso, tècnic de l'equip visitant, ha fet una valoració del que ha estat la temporada del Teruel sent crític amb ell mateix i els seus jugadors, però s'ha mostrat orgullós de la segona volta de l'equip i, d'altra banda, s'ha enrecordat de l'actuació arbitral..
- El equipo en la 2ª vuelta, siendo el Teruel es de sobresaliente. El lastre que hemos tenido es la 1ª vuelta, no me duele reconocerlo. Éramos un equipo de 3ª división en 2ªB porque quisimos premiar a la plantilla del año anterior. En Navidad tuvimos dos opciones: una era rendirnos y la otra remar para intentar salir de esta situación.
-No digo que el arbitraje haya sido a favor del Cornellà y hoy el arbitraje no me ha gustado. Hoy no se puede premiar al árbitro. No me quiero justificar ni hemos perdido por el árbitro de hoy, faltaria mas. Pero en nuestro mejor momento del partido, no nos ha dejado.
- Nos vamos con la conciencia muy tranquila, el equipo ha sido respetado en la categoría pero ni aun así ha sido suficiente. Cuando no puedes más, la categoría te pone en tu sitio.
______________________
El equipo ha sido respetado en la categoría
______________________
Seguidament, ha arribat el torn de Xavi Calm, tècnic del a UE Cornellà, que ha explicat com s'ha viscut des de peu de camp el transcurs de la tarda. L'entrenador català ha fet una valoració del partit i del que els espera als 'playoffs'.
- Sabíem que era una última jornada on podia passar de tot. Podíem estar minuts dins i minuts fora. El més important era com acabava el partit i encara més important era guanyar-lo i no estar pendent de res més que no del partit que teníem aquí.
- Que sigui el rival que hagi de ser. Nosaltres estem contents d’estar aquí però no vol dir això que ens quedem aquí. Qui ens toqui el treballarem tota la setmana per analitzar-lo i per saber les debilitats i els punts forts.
Tal i com han explicat els protagonistes del xoc, un partit com aquest pot marcar la història dels dos clubs. Al llarg d’aquest segle trobem casos que demostren la importància d’aquest Cornellà-Teruel. Equips humils com el Granada i l’Eibar han aconseguit dos ascensos seguits que han suposat un pas enorme en la història d’aquests dos clubs. El conjunt andalús ha passat de ser un habitual de Segona i Segona B a lluitar temporada rere temporada per l’ascens a Primera o fins i tot a aconseguir arribar a la màxima categoria del futbol espanyol. D’altra banda, però, equips històrics com el Xerez o el Racing, després de tenir protagonisme a Primera, han baixat a Tercera i no han pogut aixecar-se del cop. Un xoc com aquest no té el foc mediàtic de partits de categories més altes, però si adquireix una rellevància molt important pels equips que el disputen, ja que per a bé o malament, el futur d’aquests pot ser ben diferent.
Quan Galech Apezteguía, àrbitre del crucial partit, ha xiulat el final i el Nou Municipal de Cornellà ha embogit envaint el terreny de joc, s'han evidenciat, encara més, les notòries diferència que al principi de la tarda havien quedat patents.
Si es plantejava una vicissitud entre vida o mort, el Cornellà ha estat l’heroi que ha sobreviscut a la batalla i ha esdevingut el guanyador, mentre que el Teruel ha caigut, però amb el cap ben alt.
Enmig de la invasió de camp, quan els 1.500 aficionats que eren a l’estadi van baixar a la gespa, els jugadors de l’equip aragonès han marxat capcots amb llàgrimes als ulls per què havien baixat de categoria.
Les llàgrimes dels dos cantons, unes de felicitat i alegria, altres de dolor i impotència, han acabat d’escenificar que en un mateix espai físic poden conviure dos realitats molt diferents.
Altres enllaços d'interés:
Autors: Adrià Campmany, Adrià León, Joel Gadea i Marc Marín
Comments