Pepe Delgado: “Gaudeixo molt veient un partit de futbol femení”
- Marc Marín
- 10 may 2019
- 8 Min. de lectura
Actualizado: 13 may 2019
Pepe Delgado és el secretari tècnic de l’AE Prat i ens atén a la sala de premsa del club. Els seus ulls han vist molt #futboldebronze. Ha treballat al Terrassa, al Lorca, al Sabadell, al Badalona, al Marbella, al Sant Andreu i des d'aquesta temporada ho fa al Prat, on està signant una gran campanya.
Hem pogut parlar amb ell i tractar temes com la seva trajectòria, l'any del #Prat, l'economia del futbol semiprofessional i l'auge del futbol femení.
Experiència personal
-Quina és la seva experiència des de que va començar en el món del futbol fins avui?
La meva trajectòria ha estat bastant dilatada. Com la majoria de gent de la meva edat relacionada amb el futbol, vaig començar jugant. Un cop vaig acabar l’etapa com a futbolista, em vaig dedicar a entrenar i a intentar formar gent jove, a la vegada que un mateix també es va formant. Vaig començar molt jove aquesta etapa, em vaig treure molt jove el títol d’entrenador, a treurem el primer nivell d’entrenador, després el segon... Vaig anar entrenant a categories cada cop més altes fins que, poc a poc, vaig fer-me un espai dins el semiprofessionalisme, traient-me el títol d’entrenador nacional. També vaig tenir molta sort de poder entrar en el món ja professional. A partir d’aquí, vaig desenvolupar una trajectòria bastant àmplia i extensa, vivint moltes experiències en molts clubs diferents.
-Com acaba de dir, té una trajectòria bastant àmplia al futbol semiprofessional. Amb quins moments o etapes es queda?
Recordo amb un afecte molt especial la meva etapa al Terrassa, quan vam aconseguir l’ascens a la Segona Divisió, amb tot el que suposa passar al futbol professional, ja que es un altre nivell, un altre concepte. Es tracta d’una etapa on vam passar tres anys a segona i jo en vaig ser l’entrenador l’últim any, substituint a Lillo. Durant aquell any vaig poder jugar la Copa del Rei contra el Madrid. Tot i això, també he estat en molts equips de #SegonaDivisióB i de tot s’aprèn.
Etapa al Prat
-Dins l’apartat esportiu actual, amb el Prat ja esteu classificats pel “playoff”, com valora la temporada del club?
Molt positiva, i més tenint en compte que és el meu primer any aquí com a secretari tècnic. Em van encarregar confeccionar una plantilla pràcticament nova en la seva totalitat. Vam signar 17 futbolistes nous amb tan sols 4 renovacions i un futbolista de la cantera. Això en una temporada costa de conjuntar i estic molt content de que tot hagi anat així de bé. Cal donar molt mèrit també a l’entrenador, ja que el seu treball amb els jugadors és innegable, aconseguint resultats immediats amb la plantilla renovada.
-Signant 17 jugadors i renovant-ne 4, en un projecte que l’any passat es va quedar a les portes del “playoff”, on està la clau de l’èxit perquè l’equip vagi tan bé des del primer moment amb tantes cares noves?
Ara et podria dir que la clau de l’èxit ha estat haver encertat amb aquests nous jugadors, en els perfils, això ha estat important. Però el futbol és alguna cosa més. Jo sempre dic que quan les coses van malament i busques respostes, no les trobes. I en molts altres casos en que les coses van bé, com és aquest cas, busques el perquè i tampoc trobes les explicacions. La resposta és fàcil, perquè és futbol.
___________________________________________________________________________________________
"Afrontem el futur amb molta il·lusió i molta confiança amb el que estem fent, ja que som un equip molt competitiu"
___________________________________________________________________________________________
-A curt termini, l’objectiu deu ser pujar a Segona Divisió B. Però a mig i llarg termini, quin és l’objectiu del Prat com a club?
Nosaltres ara jugarem el “playoff”. No sabem en quina posició quedarem però és important. Primer o segon, a l’hora de determinar els encreuaments, no és el mateix que tercer o quart. Afrontem el futur amb molta il·lusió i molta confiança amb el que estem fent, ja que som un equip molt competitiu i podem guanyar a qualsevol a doble eliminatòria si som capaços de revertir els detalls al nostre favor.
-I a nivell de Pepe Delgado, a nivell personal, quins són els seus objectius?
Jo només em plantejo el treballar dia a dia. Ara estic al Prat, acabaré la temporada i segurament començaré la segona etapa a aquest club, tan de bo que sigui a Segona B. Cal seguir treballant i confeccionant una bona plantilla que agradi a l’entrenador perquè puguem seguir competint al mateix nivell que aquest any.
Economia futbolística
-Ja dins del bloc econòmic, és habitual que els jugadors de Tercera o Segona Divisió B puguin viure només del futbol, o han de combinar-ho amb treballs o altre tipus d’activitats?
Hi ha de tot, normalment a #TerceraDivisió la majoria dels futbolistes, pels horaris, tenen un altre treball o estudis i ho compaginen bé. La majoria d’equips de tercera entrenen molt tard (els equips del grup català tots), tenen el matí lliure. A Segona B, en canvi, se sol entrenar pels matins, exceptuant els equips que no tenen l’estructura de la categoria ben consolidada. És per això que els futbolistes poden ser semiprofessionals. Tot i això, n’hi ha que tenen un molt bon sou i poden inclòs viure només del futbol.
-Vostè que ho ha vist des de les banquetes, i ara des d’una mica més enrere, quines són les principals dificultats del futbol semiprofessional, a nivell de desplaçaments, transports, etc.?
La dificultat principal és que, a diferència del professional, hi ha carències. Això va en funció dels pressupostos, el que més en té disposa de més coses. Els clubs més importants i, per tant, amb més pressupost, disposen de més equipacions. Per exemple, un club de Tercera en el servei mèdic, només pot permetre’s un “fisio” i un metge. Un club de més nivell, pot tenir-ne dos “fisios” o altres càrrecs. És indubtable que les carències cada dia són majors, ja que cada any els pressupostos dels equips són més baixos
________________________________________________________________________________________
“Soc dels que creu que els objectius a llarg termini s’aconsegueixen creant una base, treballant-la dia a dia i consolidant-la”
________________________________________________________________________________________
-Entrant més en el tema dels pressupostos i dels fitxatges, és difícil elaborar una plantilla competitiva que pugui arribar a lluitar per pujar el nivell?
Cada temporada és diferent. El cas d’aquesta ha estat una excepció, ja que es volia donar un gir a la situació i precisament per això vaig arribar-hi jo. El Prat abans no tenia la figura que jo ocupo ara de secretari tècnic. Es volia avançar una mica més en l’estructura del club i créixer. Aquest pròxim any, no creiem convenient fer tants canvis en la confecció de la plantilla. Soc dels que creu que els objectius a llarg termini s’aconsegueixen creant una base, treballant-la dia a dia i consolidant-la.
-Les categories semiprofessionals del futbol espanyol són la Segona Divisió B i la Tercera. Tot i que estan ben delimitades aquestes categories semiprofessionals, hi ha casos de clubs professionals que es veuen obligats a competir-hi en elles (Mallorca, Elche, Racing). Quina opinió té vostè?
La major ambició de qualsevol club és arribar al futbol professional. Al Prat a dia d’avui encara ens queda camí, que no vol dir que no sigui possible, però queda molt per recórrer. Però hi ha clubs que ja hi han estat allà i hi volen tornar immediatament. Al futbol professional ho tens tot. Sobretot el més important: els diners. Un cop aterres al futbol professional tens uns beneficis que a Segona B no es poden aconseguir. Per això, no tothom hi té cabuda. Està restringit a 42 equips. Uns hi arriben i s’hi consoliden i d’altres no poden quedar-se però lluiten amb la il·lusió de poder tornar perquè saben que allà hi anirà tot millor pel club. Cal destacar el cas d'equips de ciutats importants, com per exemple el Racing de Santander, el Hércules o el Racing de Ferrol. Recordo que aquest últim fa uns anys estava a Segona Divisió i ara a Tercera. Un altre cas més pròxim és la Llagostera i la seva ambició és tornar.
-És molt gran la bretxa entre aquests dos tipus d’equips que hi ha a les categories semiprofessionals? (equips que han caigut del futbol professional i equips que porten tota la vida a categories semiprofessionals)
Sí, hi ha molta diferència. Sobretot s’emmarquen en el pressupost i les infraestructures.
-És cert, però hem parlat que el pressupost no ho és tot. El Racing porta 4 o 5 anys sense poder pujar a Segona i, en canvi, equips com el Huesca o l’Eibar es troben a Primera Divisió.
Ja, però tot i que el Racing no ha pogut donar el pas, sempre està allà lluitant. Aquest any torna a tenir possibilitats d’aconseguir l’ascens, ja que ha acabat líder del seu grup. Són equips que tenen l’estructura, la infraestructura i el poder econòmic.
Igualtat de gènere
__________________________________________________________________________________________
“Les dones estan totalment preparades per desenvolupar aquest esport, estan demostrant que juguen tan bé o millor a futbol que els homes”
___________________________________________________________________________________________
-Passant al bloc d’igualtat, a què creu que es deu l'auge del #futbolfemení, el qual volem donar visibilitat en aquest projecte?
Personalment, crec que es deu a que la gent s’ha adonat de que no hi ha tanta diferència. Ara mateix, gaudeixo molt veient un partit de futbol femení, veient esport de nivell. No hi ha tanta diferència com la gent podria pensar en un principi. Les dones estan totalment preparades per desenvolupar aquest esport, estan demostrant que juguen tan bé o millor a futbol que els homes. Tot això s’envolta d’una competició atractiva com és la Lliga Iberdrola, amb dones que ja també poden viure només del futbol, amb tan bons entrenadors i bons camps i instal·lacions. Tot ajuda, i al final es demostra que tot es fa per afavorir les dones a jugar a futbol, ja que s’està demostrant que ho poden fer igual de bé que nosaltres els homes.
-Si comparem les categories semiprofessionals del futbol masculí ens sembla que a nivell de pressupostos i instal·lacions s’assemblen al futbol professional femení. Quin camí ha de seguir el semiprofessionalisme femení per equiparar-se al masculí?
Es troben en la línia correcta. Per exemple, tinc bona relació amb Jordi Ferrón, que és entrenador de futbol femení en una categoria semiprofessional i treballen igual que ho faria un equip masculí de la mateixa categoria. Jo crec que tot va en funció de l’entusiasme i les ganes que hi posin. La recompensa està arribant a la cima i, en aquest cas, s’està demostrant que el futbol femení està en auge. Per tant, si ens trobem a cotes que anys enrere eren impensables, per la gent que no treballava dins del futbol femení, per què no podem somiar amb estadis plens i lligues encara més competitives?
Semiprofessionalisme internacional
-El mirall en el qual es mira tot futbol semiprofessional europeu és Anglaterra, ja que allà s’ha de baixar molt abaix per trobar la primera categoria semiprofessional. Què s’ha de fer perquè aquí a Espanya s’assoleixi aquest model?
És molt difícil aconseguir-ho, ja que la cultura i la mentalitat futbolística a la #PremierLeague és totalment diferent a la d’aquí. Els sudeuropeus tenim un concepte de futbol molt diferent. Si vas a Anglaterra a veure un partit de Tercera Divisió et trobes camps plens amb 10 mil o 15 mil persones, encara que sigui un partit entre setmana, i aquí quan veiem 2000 persones a un camp semiprofessional ens tornem bojos d’alegria i creiem que és una cosa excepcional. Repeteixo que és molt diferent. Si vas a qualsevol altre país passa el mateix que a Espanya. Un altre exemple pot ser Itàlia, on a un partit de Tercera també hi assisteixen molt poques persones. En el cas d’Alemanya potser sí que s’assembla més a Anglaterra en nivell d’afluència de públic.
Actualment, és molt recurrent parlar sobre futbol modest i femení, però no tothom pot fer-ho des del prisma d'anys i anys d'experiència i dedicació a aquest esport com ho ha fet Pepe Delgado.
Altres enllaços d'interès:
Marc Marín i Joel Gadea
Commenti