Patricia Ruano, jugadora del Pallejà: "Al cap i a la fi, el futbol el fem nosaltres"

Adrià Campmany
10 may 2019
8 Min. de lectura

Actualizado: 26 may 2019

Patricia Ruano, durant l'entrevista. Font: pròpia.

Adrià Campmany

Adria León

Patricia Ruano 'Pati' és una jove jugadora de només 19 anys que aquest any ja ha debutat a la segona màxima divisió del futbol estatal femení. Pati, estudiant de Grau Superior de Realització i Audiovisuals, és una de les peces claus a l'eix defensiu del primer equip del CF Pallejà, equip militant al Grup III de la Segona Divisió femenina en territori espanyol.

- Heu acabat la temporada penúltimes al grup III de Segona Divisió. Quina valoració en fas?

Ha estat estranya. Vam canviar d’entrenador al final de la primera volta i l’ambient ha estat tens durant molt de temps. Tot i així, el canvi ha anat a millor. Els resultats han millorat una mica, no el suficient, però sí s’ha millorat el joc, l’ambient i la relació amb el grup.

- Quins factors poden haver influït en aquest desenllaç negatiu de la temporada?

Ho hem arrossegat des del primer dia. A l’inici no estàvem còmodes i és una cosa que hem tingut present durant tot l’any. Hem anat a millor però tampoc hem tingut molt de temps per aclimatar-nos al nou entrenador ja que va arribar només una setmana abans de començar la 2a volta. Realment estem fent com una pretemporada amb ell ja que no ens va donar temps de coneixe'l en una setmana ni a saber quins i com volia aplicar els seus mètodes de treball.

- Quines expectatives tenieu a principi de temporada?

A mi no em van dir quins eren els objectius. Realment sabia que a nivell Nacional tot és molt competitiu però no ens vam plantejar res en concret. Creia que quedaríem a mitja taula. Al principi de la temporada jugàvem amb molta pressió. Diuen que la Directiva i el nostre primer entrenador havien pactat ser #TOP6 aquest any i per això possiblement els resultats no arribaven.

- Quins objectius us marqueu pel pròxim any? Hi haurà baixes? I fitxatges?

Quedar el més amunt possible. Mai hem posat les coses fàcils a cap equip que ens visita i seguirem amb el mateix guió. De cara a llarg termini, potser dues temporades, volem lluitar per l’ascens a aquesta 1a divisió B o, si més no, poder disputar els #Playoff. Crec que hi haurà bastantes baixes degut a que volem fer un equip més fort. No sé què passarà però crec que sí es fitxarà bastant aquest any.

- Tens pensat quedar-te?

Sí. A no ser que em plantin una oferta amb sou de pel mig i que em paguin els estudis, per exemple...Però sí, sí, jo em quedaria. Estic molt còmode aquí.

- Com has vist el nivell de la categoria? Hi ha igualtat?

Sí, realment sí. Per exemple, els dos partits de lliga regular davant el #Barça B els vam aguantar força. A l’anada, a la Joan Gamper, vam arribar només 1-0 al descans i, a la tornada, aquí a #Pallejà, ens van guanyar 0-1 amb un gol al minut 75. A dins del camp a vegades sembla més fàcil igualar els equips, però tot i així les condicions dels dos equips són molt diferents, sobretot les econòmiques.

______________________________________________________________________________________________________

A dins del camp a vegades sembla més fàcil igualar els equips, però tot i així les condicions dels dos equips són molt diferents, sobretot les econòmiques

______________________________________________________________________________________________________

El primer equip femení del Pallejà comença l'entrenament. Font: pròpia.

- Com funciona el món semiprofessional a nivell econòmic?

El #Palleja inverteix bastant en el futbol femení. Els desplaçaments ens els paguen tots, siguin autocars a Saragossa o avions a Balears. De fet, aquest club aposta més pel femení que pel masculí, també perquè estem una categoria per sobre que ells si fem la comparativa, però bé, la veritat es que sí que hi ha grans diferències amb els grans clubs com el Barça, el Saragossa o l’Espanyol. Nosaltres no tenim les seves ajudes econòmiques. Per exemple, el Barça paga a les seves futbolistes i el Saragossa entrena tots els matins. Nosaltres no podem optar a aquests premis ja que hem d’estudiar o treballar. M’atreviria a dir que el Saragossa, que ha estat el campió de la lliga, és un equip de 1a divisió A, és a dir, ni de 1a divisió B.

- Què en penses de que a 2a divisió masculina tots els jugadors de futbol visquin molt i molt bé i a 2a divisió femenina la gran majoria no cobreu ni un sol cèntim? Com es viu això des de dins?

És una diferència abismal. Vull dir, avui ho he vist en un Top Rànquing, que la jugadora que més cobra, rep uns 400.00€ l’any i Messi, que és el que més cobra, rep 133 milions. A segona divisió masculina cobren molt sense tenir la fama de Messi ni de Cristiano. Van més que sobrats econòmicament.

- Que hi hagi paritat en els sous, ho veus impossible?

No, impossible no. D’un dia per l’altre no, òbviament, però sí, espero que sí. Si més no, la lògica diu que s’hi hauria d’arribar.

- La creació d’aquesta 1a divisió B, ja és una passa més per acabar de professionalitzar més lligues a part de la Lliga Iberdrola, no?

Sí, sí, és un gran pas. El temps és molt relatiu. Realment han passat força anys des que es va començar a canviar el futbol femení però a mi, com m’ha tocat viure-ho des de dins, m’ha passat volant. Abans no hi havia cap equip per la zona i ara n’està plé.

- Teniu algun patrocinador?

Sí, a les samarretes en portem. Però bé, tots els beneficis que aconseguim són per finançar-nos. Tant en viatges i desplaçaments com per material. No ens dona per més.

Amb tot l'assumpte econòmic discutit, donàvem pas a un dels tòpics actuals; l'auge del futbol femení tant a Europa com a Espanya.

- Això de que es jugui un Espanyol-At. Madrid al RCDE Stadium i que regalin entrades com si es tractés realment d’un esdeveniment exclusiu, com ho veus? Per què realment hauríeu de jugar allà sempre, en el vostre dia a dia, com el masculí?

Ho veig de les dues formes. Sí és exclusiu perquè normalment es juga a la Ciutat Esportiva i era el primer dia que es disputava en un estadi enorme però acaba sent una discriminació, positiva, però ho és igual perquè ens tracten diferent. Espero que a la llarga no sigui així i puguem jugar amb normalitat als grans estadis. Això també requereix una mica de temps ja que les jugadores ens hem d’acostumar a camps tan grans. No acostumem a tenir les condicions físiques dels homes i caldria un període d’aclimatació.

- O sigui creus que realment es pot aconseguir el fet d’entrenar moltíssimes hores setmanals i jugar cada cap de setmana en un estadi d’unes dimensions força més grans?

Jo penso que sí. Nosaltres ara, no podem viure del futbol i tampoc li dediquem una quantitat d’hores enorme. Les jugadores es desanimen al veure que el món professional al futbol femení és molt petit. Tenim la percepció de que se’ns donen poques oportunitats, que és veritat, però també ens hi hem de posar i lluitar pel que volem. Al cap i a la fi el futbol el fem nosaltres. En part, Cristiano i Messi són qui són per la gent que els segueix i a mesura que anem guanyant seguidors i seguidores, els resultats i la millora de condicions, arribaran.

- Quantes hores entreneu a la setmana?

Nosaltres entrenem entre 1h30 i 1h45, tres dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres). Durant la pretemporada entrenàvem els cinc dies de la setmana i jugàvem amistosos els caps de setmana. Això possiblement ens deixés tocades de cara a estar bé físicament durant tots els mesos de competició posteriors. Potser hem tingut moltes lesions degut a això. Hem fet físic com qualsevol altre equip.

- Com veus tots aquests canvis recents al futbol femení, sobretot a la 1a divisió? D’alguna manera t’il·lusiona?

Sí, la veritat es que quan era petita pensava i somiava amb arribar tant i tany lluny. Fa 3 anys vaig estar una temporada a l’Espanyol i la veritat es que quan estàs dins, t’ho creus.

- Com funciona la nova estructura de la LFP? Tenim entès que arriba alguna cosa nova.

Sí, de cara a l’any vinent s’ha creat una nova divisió (1ª B o 2ª A). Els millors de la nostra categoria pugen a aquesta nova divisió i, per tant, nosaltres no baixarem i tampoc ho farà cap altre equip.

Rondo a l'entrenament del primer equip del Pallejà. Font: pròpia.

- Fes-nos cinc cèntims de la teva trajectòria com a futbolista.

Vaig començar amb 8 anys al club del meu poble, La Granada, i vaig estar jugant amb nens fins als 12, és a dir, quan vaig entrar a la ESO. Vaig marxar al Vilafranca una temporada, on ja vaig començar a jugar amb noies i després vaig passar per l’Espanyol. Després de la meva estada allà vaig tornar al Vilafranca i ja em van pujar al Preferent, on he estat els últims dos anys abansd’aterrar al #Pallejà aquesta temporada 2018-2019.

- Veus viable arribar a jugar a 1a en algun moment de la teva vida?

Ho veig viable però a llarg termini, no de cara a l’any que ve. És complicat cridar l’atenció, tant individual com col·lectivament en una lliga on hi ha equips de molt de renom i on hem classificat bastant abaix. Però sí, em veig amb opcions. A qualsevol de nosaltres li agradaria jugar en un estadi ple de gent algun dia.

______________________________________________________________________________________________________

A qualsevol de nosaltres li agradaria jugar en un estadi ple de gent algun dia

__________________________________________________________________

- Els fitxatges de les jugadores a 2a divisió signifiquen ingressos i despeses? Es a dir, els traspassos també mouen diners?

No, que jo sàpiga. Jo fins a arribar al #Pallejà no havia signat mai cap contacte. Aquí ja sí. Penso que entre 2a divisió nacional i Preferent, que ja es a nivell de comunitat autònoma, és on està la diferència entre futbol semiprofessional i amateur.

La qüestió social que envolta el futbol femení era un dels principals temes que teníem interès de tocar en l'entrevista. Aquest és un estracte en forma d'audio de com veu la 'Pati' la situació actual de les dones, les desigualtats, el masclisme i el futbol.

- Quines experiències desagradables heu viscut, tu de forma personal, o les teves companyes de club, a nivell homòfob o masclista?

Sí, són diària i constantment. Els micro masclismes hi són a tot arreu. Estar jugant i que li cridin a l’àrbitra “vete a fregar los platos” ja cansa. Jo no he viscut experiències així a tots els partits però sí de vegades. És molt típic també això de sexualitzar-nos. De venir a veure’ns a algun partit pel simple fet de veure “com estan les ties”.

- Com ha evolucionat el futbol femení en els últims anys?

Ha canviat molt. De fet, quan jo vaig començar no hi havia gairebé cap equip femení. Per això vaig haver de jugar amb nens, no tenia una altra elecció, almenys on jo vivia. Vaig ser la primera noia en jugar a l’equip del poble. En canvi, a dia d’avui les nenes petites ja poden començar a jugar entre elles.

- Com et senties quan jugaves amb nens?

Jo em sentia com una més. Mai em van tractar malament els meus companys. De fet, mai em deixaven pel final quan s’havien d’escollir equips per fer partidets o patxangues. Em tenien respecte i fins i tot carinyo. A vegades em molestava anar a altres camps i que els nens fessin el típic comentari de “Uala, una nena” però no passava res, després els hi feia un bany i ja està. Recordo una anècdota curiosa de quan era molt petita després d’un partit. L’entrenador va apropar-se a mi i em va dir que li havia agradat a un nen de l’equip contrari i que fins i tot li havia demanat el meu número. Va ser súper estrany.

- Quina creus què és la manera d’erradicar definitivament el masclisme i les diferències de gènere en el món del futbol?

Penso que educant bé des de ben petites però no només en els aspectes esportius. No pot ser que arribi el teu nebot o neboda i el primer que li preguntis és “Ja tens novia”? Per què ha de tenir novia sí o sí? O per què senzillament ha de tenir parella sent tant petit/a? Semblen petits fets insignificants però a la llarga acaben important.

Aquesta ha estat la primera temporada de la Pati a Segona Divisió espanyola. L’evolució ha estat bona i ha pogut jugar la gran majoria de partits en els que les lesions l’han respectat. Ara, de nou lesionada, en aquest cas al turmell, prepara el que serà la temporada 2019-2020, clau per a que el futbol femení acabi d’agafar la força que es mereix a nivel internacional.

L’estructura del futbol femení està mudant de pell i la Pati és una de les moltes futbolistes que son partíceps del canvi. Perquè, com ens deia la Pati, “al cap i a la fi som nosaltres les que el fem".